CAP d'Escaldes

clipped from www.diariandorra.ad Els metges consideren que el servei de guàrdia al CAP d’Escaldes és poc rendible El col·legi ha comptat una mitjana de dos o tres pacients per dia i conclouen que està “infrautilitzat” El servei per atendre urgències d’atenció primària durant els caps de setmana que es va posar en marxa al juliol al CAP del Prat Gran d’Escaldes no ha acabat d’arrencar. S’han atès entre dos i tres pacients per dia i el col·legi conclou que no és rendible.

Catalunya: Avantprojecte de llei de Salut Pública

La Generalitat de Catalunya dóna informació de l'Avantprojecte de llei de Salut Pública

La salut pública de tothom avui, serà la vostra salut privada demà.
Ens interessa a tots que això rutlli.

Caldrà llegir-lo i esperar que altres també ho facin...

Metges i gestió sanitària

La Comissió per l'Ordenació de la Professió, ha publicat a Catalunya el document:

La participació dels metges en la gestió dels centres sanitaris

Abans de llegir el document, i de fer cap recomanació, per molt genèrica que sigui, hem de pensar que en la sanitat catalana existeix una gran diversitat en la provisió de serveis, aquest fet dificulta en gran mesura qualsevol intent de racionalitzar, de forma uniforme i equitativa, la participació dels professionals en la gestió dels centres on treballen.

És per això, que és indispensable mantenir, dotar de recursos i de reconeixement institucional el consell de la professió mèdica, representant els metges davant els diferents agents, fins al punt que es reconegui el caràcter més o menys vinculant de les seves aportacions. Un polític pot equivocar-se, però si s'equivoca en contra de l'opinió dels tècnics que l'assessoren, l'error es converteix en negligència.

Seguidament, el fet de demanar participar en la gestió de l'assistència sanitària, no hauria d'entendre´s com una forma de capitalització dels serveis (que per altra part ja s'ha produït), ja que bona part de la feina a fer és dins de proveïdors públics com l'ICS.

Entrant en matèria, el primer a fer, seria definir un model de gestió. Ens expliquem, l'assignació de pressupostos depèn d'una programació prèvia de l'assistència (incloent la definició d'una cartera de serveis i la planificació d'objectius poblacionals de salut).

Depenent del model de gestió en el que participem els professionals ens podem trobar en dues situacions contraposades:

a) que ens interessi realitzar la major quantitat possible d'actuacions, ja sigui perquè la retribució econòmica del professional es basi en la productivitat (els seus actes), o perquè el pressupost
assignat variï segons la producció (p.ex nombre d'ingressos, proves complementàries,...). Aquesta possibilitat inclou diferents sistemes de gestió, tant el del professional liberal que ja coneixem, com el de models de gestió pública, tant a Catalunya com Andorra. És un model que pot ser satisfactori pel professional, però és inflacionista i poc sostenible.

b) que ens veiem obligats a limitar les prestacions (actes mèdics, proves complementàries, actuacions preventives,...) perquè l'assignació pressupostària sigui limitada, amb incentius per a reducció de la despesa, comprometent així la qualitat de l'assistència prestada. Tenim exemples coneguts en models de gestió privada. Aquest camí, seguint criteris econonomicistes, és el preferit pels gestors, però de difícil compatibilitat deontològica amb la professió del metge.

És evident que la solució és a mig camí, també el més difícil, perquè suposa optimitzar els recursos per tal d'aconseguir, amb la menor despesa, el millor resultat en termes de salut: l'eficiència. L'única manera d'aconseguir el millor a menor preu passa, no només per deixar participar els professionals en la gestió de l'assistència que presten, sinó en participar en la definició del model, en la planificació dels objectius de salut. Qui millor que nosaltres per saber què necessita la població? Digueu-li tecnocràcia, però no és just que la nostra salut, i la dels nostres fills, depengui de criteris polítics. Per tant, és encara més amunt que hem de demanar participar.

El document que llegireu, està escrit amb visió d'empresa. Per alguns això pot ser fins i tot positiu, perquè podria ser una manera de ser eficients. El problema és que les polítiques d'empresa, tot i que es venen com la necessitat de cooperació, la participació en una visió de conjunt, en realitat són aproximacions individualistes, on els objectius són de superació personal, de vegades fins i tos de confrontació, perquè fomenten la competitivitat, i en el nostre cas, són un factor determinant del que s'ha anomenat "burn-out" (el professional "cremat"), que ens podem trobar tant en l'assalariat d'una empresa, com en el professional liberal o que s'autogestiona. És una altra raó per a participar de la gestió des de dalt. No és suficient fer el mateix que els altres millor i a menor preu, el veritable estímul està en poder ajudar els altres a fer-ho igual de bé que nosaltres (cooperativisme). Això implica canviar de mentalitat. Deixar de queixar-nos perquè el company guanya més que nosaltres per treballar menys, sinó pensar en treballar millor plegats (en guanyen tots). Aquest mateix exemple és aplicable a molts altres nivells: relació amb les entitats gestores, cooperació entre nivells assistencials (atenció primària i hospitalària), relació interdisciplinar,...

De moment, un últim apunt: els càrrecs vitalicis (propis dels sistemes de gestió pública). Estic d'acord que els directors o caps assistencials han de ser reavaluats de forma contínua, i que han de tenir els seus objectius adequadament incentivats. El document planteja la necessitat de mantenir la retribució econòmica malgrat deixar les seves responsabilitats directives. Suposo que si jo en sigués un, també ho voldria. Però no ens enganyem, ha suposat i suposa una gran despesa en sanitat pública. Si volem ser justos, probablement haurem de buscar també fórmules de retribució mixta per als comandaments, de forma que a més del sou, gaudeixen d'un complement retributiu (no vitalici) condicionat als seus objectius de gestió. Tots hi guanyem. Ha de ser la manera que una carrera professional permeti l'estímul continuat, i evitar que el metge arribi tant alt com al lloc per al que és incompetent (sigui exercint o com a polític)

Ja m'he desfogat!

Els horaris dels CAPs a Catalunya

"La guerra de les cartes"

En aquest enllaç al COMB trobareu la batalla de correspondència creuada entre el president del COMB, el gerent de l'ICS i la Consellera Marina Geli.

El color del COMB

Desafortunades les declaracions del Dr.Bruguera (president del COMB) en la presentació
de l'Estudi demogràfic dels metges del COMB

El document La posició del COMB davant la falta de metges
recull entre altres proposicions:

"No ampliar la cartera de serveis sense que hi hagi una avaluació
rigorosa de la necessitat de qualsevol nova prestació."

"Introduir mesures preventives i dissuasives del mal ús i la
hiperfreqüentació del sistema sanitari: educació sanitària, mesures de
copagament..."

"Estimular la dedicació assistencial als metges que abandonen per altres
treballs o per altres activitats dintre del sistema."

Tot i que poden semblar mesures necessàries, cal vigilar molt la manera d'expressar-les.
En un sistema de salut que reconeix el dret universal a l'atenció sanitària (i recentment social), l'objectiu no ha de ser limitar les prestacions sociosanitàries, sinó adequar els recursos humans, econòmics i tècnics per a garantir-les.

De la mateixa manera, el copagament és una mesura injusta socialment, perquè grava els sectors socioeconòmicament desfavorits, que sovint són els que necessiten major atenció. Sabem a més que ha fracassat com a mesura dissuasiva.

La tercera és una mesura simpàtica: no deixar que els metges es facin polítics. (Sempre m'ha encuriositat la facilitat que tenim els metges per a dedicar-nos a la política, serà per vocació de servei o per megalomania?)

El sentit de les declaracions del Dr. Bruguera em fa pensar per què en la pàgina web del COMB domina tant el color blau, i gens ni mica el vermell.

Permanències

clipped from www.elperiodico.com  BALANÇ DELS DOS MESOS DE FUNCIONAMENT DEL NOU SISTEMA DE PERMANÈNCIES El metge de guàrdia del CAP d'Escaldes ha atès 49 pacients • El col.legi professional espera que durant l'hivern aquesta xifra s'incrementi • 29 persones hi han anat per iniciativa pròpia i 20 més derivades pel número d'emergències 116

Catalunya es ven

Nosaltres preocupats per les inversions estrangeres, i resulta que Catalunya es ven. Expliquem-nos: pretenen vendre la "marca" Catalunya i Salut amb dues vessants fonamentals: la contractació pública internacional i el turisme mèdic (a algú li sona?).


Amb tot, resulta que Andorra, que volia vendre serveis mèdics cap allà el 2020, els acabarà comprant... (el que sempre ha fet). Que a ningú li estranyi, perquè és de lladres vendre el que no es teu (s'entengui professionals, coneixement, tecnologia,...). Al capdavall només es podrà vendre espai (natura?) i al pas que anem amb prou feines !

Si us interessa:
http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/premsa/doc12302.html
http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/intersalut07b.pdf
http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/intersalut07a.pdf

Transport sanitari a Andorra

clipped from www.diariandorra.ad El SAAS adjudica el transport sanitari a les dues empreses que optaven al servei Ambulàncies del Pirineu i SAV Ambulàncies percebran 852.000 euros per cadascun dels quatre anys de contracte El Servei d’Atenció Sanitària (SAAS) ha fet pública l’adjudicació del transport sanitari, que a partir de l’1 de desembre deixarà de ser una competència del cos de bombers i de la Creu Roja. Les dues empreses que s’havien presentat al concurs públic –Ambulàncies del Pirineu i SAV Ambulàncies– es faran càrrec d’aquestes actuacions i compliran d’aquesta manera l’objectiu de privatització que el gener passat s’havia proposat des del Govern. Ara, les dues companyies tenen tres mesos per preparar la infraestructura necessària per assumir la nova responsabilitat.

La jubilació dels metges catalans

23/8/2007 EL REVÉS JUDICIAL ALS RETIRS FORÇOSOS A L'ICS // AUGUSTO ANDRÉS TRIAS

La jubilació dels metges als 65 anys

Diuen que a partir d'ara no obligaran a jubilar-se als majors de 65 anys, sense retroactivitat per als que ja ho estan.

El problema rau en discriminar quins d'ells son realment valuosos per la seva "experiència, saviesa i generositat", i quins es limiten a cobrar, escalfar la cadira i llegir el diari (jo també tinc les meves experiències!)

Powered by ScribeFire.

Carta Consellera Marina Geli

La consellera repassa un decàleg de bones intencions, partint de les mancances assumides l'any 2003: "tendència anterior de forta descapitalització, endeutament del mateix sector, infrafinançament, falta de recursos humans i precarietat laboral". Tots tenim clar però que després de 4 anys continuen existint els mateixos problemes i que el futur immediat no els resoldrà. Menys encara si la solució passa pel desplegament d'un estatut que no han sabut defensar des d'un bell principi (vindran maldades!)

clipped from www.elperiodico.cat 25/7/2007  DEU BASES PER A UN ACORD CIUTADÀ, PROFESSIONAL I POLÍTIC // MARINA GELI Un sistema sanitari efectiu i afectiu • El desplegament de l'Estatut i el nou model de finançament tindran un paper clau en les millores

APSAAS: Entrevista a Xavier Bertran

Continuo dient que és una llàstima que ningú reconegui la feina feta pel Consell de Metges, de cara a aconseguir un nou reglament i a incorporar millores per a tots els col·lectius professionals. Fins i tot, en alguns moments, se'ns ha acusat de ser un obstacle per a què altres treballadors puguin gaudir de les millores del nou reglament. Res més lluny!
La meva opinió, coincidint amb en Xavi Bertran, és que el reglament aporta algunes millores (només faltaria), i realment era necessari actualitzar-lo, com ho serà continuar revisant-lo. La llàstima és haver introduït unilateralment i sense consens previ, aspectes com la carrera professional o la redistribució de categories laborals, que faran més difícils les properes negociacions, sobretot per part dels metges.

clipped from www.diariandorra.ad “Un treballador de l’hospital de la Seu fa a l’any 150 hores menys que un d’aquí” El president de l’Apsaas afirma que s’ha assolit un reglament “correcte”, però que tampoc “no és una bicoca” Sis anys negociant i, finalment, des de l’1 de juliol que els treballadors del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària tenen nou reglament. El sindicat de personal es mostra satisfet, però amb moderació. • ENTREVISTA A XAVIER BERTRAN

Catalunya: Llei de l'ICS

Informació extreta del Departament de Salut

clipped from www.gencat.net S'aprova per consens la Llei de l'Institut Català de la Salut Aquesta Llei transforma l'ICS en empresa pública i adequa la seva organització a les necessitats de salut dels ciutadans   El Ple del Parlament de Catalunya ha aprovat per consens en la sessió d'aquest migdia la Llei de   l'Institut Català de la Salut (ICS). L'aprovació d'aquesta Llei suposa un acte de normalització institucional i política, i una modernització d'aquesta institució pública que aconsegueix que l'ICS es converteixi en un instrument de referència de la política sanitària de la Generalitat de Catalunya.   Aquesta reforma adequa jurídicament l'ICS, que deixa de ser exclusivament un ens gestor de la Seguretat Social passant a ser una empresa pública i ajustant-lo molt més a les necessitats de salut dels ciutadans.   Un dels propòsits principals de la llei és la descentralització territorial de la institució, donant als centres i serveis més autonomia en la gestió econòmica i dels recursos.

Posició SCP Reforma Pediatria

http://www.scpediatria.cat/

clipped from www.scpediatria.cat Arran de la presentació per part del Departament de Salut del Pla estratègic d’Ordenació de l’Atenció de Pediatria a l’Atenció Primària el passat dia 20 de juny i atès que als mitjans de comunicació han aparegut diverses notícies que han creat molta confusió tant en l’opinió pública com en els propis professionals, la Junta Directiva de la Societat Catalana de Pediatria vol fer arribar al seus socis el seu posicionament:

Els metges necessaris

Realment és una paradoxa. La carrera de Medicina és la més demandada, per tant la nota d'accès és de les més altes. En conseqüència, però també gràcies a un possible esperit vocacional i a la dedicació del professorat (amb el consum de recursos que suposa ser la carrera més costosa), aconseguim que més del 80% dels nous alumnes acabin els estudis. Després de l'examen MIR i l'especialització tenim metges dels més ben preparats del mercat mundial. Les condicions socioeconòmiques desfavorables ens obliguen a molts a marxar a l'estranger, amb la conseqüent manca d'especialistes. Aquest fet obliga a incorporar metges especialistes de fora (no sabem si igualment preparats) i a cobrir moltes places MIR amb metges formats(?) a l'estranger que aconsegueixen la plaça amb notes negatives (!).

La que ens espera...

Més estudiants de Medicina

Només esperem que aquesta mesura sigui fruit d'un estudi meditat sobre la necessitat de metges a Catalunya pels propers anys, no per necessària, sinó per suficient.

Suposa un augment del 12% de les places actuals, un increment que també es va produir entre els anys acadèmics 05-06 i 06-07, i que no començarà a donar fruits fins aquí 10 anys (comptant la carrera i l'especialització)

A algú li poden semblar molts metges, però significarà per Catalunya un increment anual menor a 0.01%o (recordem que ara estant al voltant d'un 3.4%o). De ben segur que no solucionarà la falta de pediatres, que no depèn només dels metges llicenciats, sinó de les places d'especialista que s'ofertin. I menys encara si considerem que els darrers anys la població de 0 a 14 anys a Catalunya ha augmentat un 2,5% anual, en bona part degut a la immigració.

Finalment esperem que la necessitat i les presses no comprometin una formació de qualitat, fins ara excepcional a nivell mundial.

El sou dels metges catalans

Que ningú s'ho prengui com que a Andorra estem ben pagats...
... que els metges catalans no volen venir!

Recordem un cop més els greuges comparatius d'Andorra:
nivell de vida molt car, manca de prestacions socials, inexistència de carrera i promoció professional, absència total del reconeixement curricular del temps treballat,...
Sempre ens quedarà Polònia...

Els sous dels immigrants andorrans

Nou Reglament Quotes Immigració
La precarietat laboral no depèn només de l'oferta que fem als treballadors que hagin d'arribar de nou, sinó de les condicions dels que ja tenim a casa. Si fixem un sou mínim entre els 908 i el 2415 euros (segons la professió), el segon pas (o el primer segons es miri) es adequar el sou mínim interprofessional del país.


La quota inclou un 10 per cent d’autoritzacions per a extracomunitaris a cada sector i estableix uns requisits específics per a ells, com ara que el permís es donarà quan s’acrediti una experiència de sis anys, i “si és una persona altament especialitzada amb una formació superior de 120 o 180 crèdits, els diplomes hauran d’anar degudament legalitzats, com fins ara”. Immigració revisarà la veracitat de la documentació que acredita l’especialització, “perquè de vegades presentaven dubtes”, segons va indicar Bardina.

Suposo que els metges continuarem sent l'excepció: personal sense experiència, sense la corresponent titulació d'especialista homologada, o en el millor dels casos homologació "a l'andorrana". La pregunta és si amb la modificació del Decret de Professions Liberals ens podem trobar que el Ministeri d'Educació Superior reconegui una titulació estrangera i en canvi la rebutgi Immigració (Ministeri d'Interior).

Andorra: Transport sanitari

Ja veurem com acaba...

Població Andorra

Ningú té les dades (o no les fa públiques?) sobre quants andorrans hi han de cada mena: "pota negra", "de bragueta", nous andorrans (fills d'immigrats), ...?

Sabem el nombre total de censats de cada col·lectiu (hi ha població no inscrita als comuns), sabem que cada cop som més gent, però sabem res sobre el recanvi? sabem quanta gent marxa?

Catalunya importa metges

El 15% dels metges que exerceixen a Catalunya són estrangers
Salut busca a Polònia la solució a la falta de metges qualificats

Andorra: Projectes de llei titulacions universitàries

Projecte de llei de modificació
puntual del Decret del Consell
General de l’11 de juliol de 1977, pel
qual es regula l’exercici de professions
liberals al Principat d’Andorra

proposa modificar l'article 1 del Decret del 1977 per:

Els títols lliurats per centres d’ensenyament superior
en altres països, per ser reconeguts al Principat
d’Andorra, necessitaran el reconeixement per part
del Govern, a proposta del ministre responsable de
l’ensenyament superior i recerca.

Sembla correcta la justificació feta en l'exposició de motius sobre la necessitat de reconeixement de titulacions segons el procés de Bolonya. El que resulta del tot discrecional és el text proposat, més encara quan el ministeri responsable no té actualment eines pròpies per a valorar l'homologació de títols. En cas de necessitar mecanismes forans de reconeixement, hauria estat bo de recollir-los en l'articulat.

Projecte de llei d’ordenació de
l’ensenyament superior i de la recerca

Andorra: Alimentació nens al·lèrgics

Reunió fa 24 hores entre l'AIA (Associació d'Al.èrgics i/o Intolerants Alimentaris d'Andorra), el Col·legi de Metges d'Andorra i el Ministeri d'Educació sobre la problemàtica de l'alimentació dels nens amb al·lèrgies o intoleràncies alimentàries. (Es trobava a faltar la presència del Ministeri de Salut, Benestar i Família)

S'entèn que existeix una responsabilitat compartida entre el Govern (Ministeris de Salut i d'Educació) en matèria de salut pública respecte el nen escolaritzat en tots els àmbits, com també dels pares (APA). El Ministeri d'Educació destinarà més recursos en equipaments i en personal, sobretot per a la seva formació. S'incidí en la necessitat d'optimitzar la transferència d'informació entre el diferent personal.

L' AIA demana incloure en el protocol dissenyat (on no ha participat el COMA), un protocol d'actuació en casos de reacció al·lèrgica. El protocol esmentat entrarà en vigor el 12/09/07, establint una taula de seguiment de la seva implementació.

Reglament General de Personal del SAAS

Reglament de Personal del SAAS

Aprovat pel Consell Directiu del SAAS el 7 de maig del 2007,

en contra de l'opinió i sense el consens del Consell de Metges

(que té dret, segons el Reglament General d'Estructura i Funcionament del Centre Hospitalari Andorrà, a esmenar tots els reglaments que afectin els metges)

Incorpora millores en les condicions professionals dels treballadors de la parapública, gràcies a les aportacions de la Junta de Representants, de l'APSAAS, però sobretot del Consell de Metges (encara que altres no ho sapiguin o no ho vulguin reconéixer)

Andorra: Permanències mèdiques

Andorra: Transport sanitari

Reglament Transport Sanitari

(6/06/2007)

Andorra: Pla de vacunacions

Publicat al BOPA el nou
Pla de Vacunacions 2007


Els canvis més importants:
-el reconeixement del Consell Assessor de Vacunes
-la introducció de la vacuna antipneumocòccica conjugada
-la reducció a 4 dosis de la vacuna contra la polio



Trobem a faltar:
-la vacuna de la varicel·la
-una disposició sobre la campanya contra Meningococ C, que fos adreçada a tota la població susceptible (no només als menors de 8 anys)
- una altra disposició addicional per a una campanya d'immunització amb Prevenar per als menors de 2 anys no vacunats

Andorra: Notícies Llei de la CASS

Andorra: Llei de la seguretat social

Des de la plana del Consell General d'Andorra

teniu accès al document de la comissió ad hoc

Proposició de Llei de la Seguretat Social

(CASS)

Catalunya: Pla Ordenació Pediatria AP

Publicat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya el

Pla Estratègic d'Ordenació de l'Atenció de Pediatria a l'Atenció Primària

(fixeu-vos bé en la duplicitat del títol "Atenció...Atenció"!)

No deixa de ser curiós que sent un pla tan consensuat, segons ells diuen, amb les societats científiques i els proveïdors (vegeu la pàg 75 on l'apartat 11 Metodologia de consens i aprovació diu: "Comunicació i, en la mesura que sigui possible, consens i aprovació pel grup assessor del Pla Estratègic...") no hagi ningú content: ni pediatres, ni metges de família ni infermeres.

Insistim però amb la voluntat de consens, perquè d'altra manera no s'entendria que el president de la Societat Catalana de Pediatria (Jaume Iglesias Solà) figuri repetidament, fins a fartar, en la Direcció del Pla Estratègic, en Col·laboradors, en el Grup Assessor i en el Grup de Treball de la Cartera de Serveis. Dit així semblaria que l'haguéssim parit nosaltres (els pediatres), el Pla!

En poques paraules, per qui no el vulgui llegir us recomanem el Resum executiu (pàg 7):

1- Infermeria: més competències en el Programa de seguiment del nen sà i atenció a patologia urgent (lleu i moderada)

2-Assistència de població pediàtrica (0-14 anys) per metges de família allà on no hagi pediatre: sigui perquè en aquell territori hi ha pocs nens o manquen pediatres.

3-Coordinació dels pediatres d'atenció primària amb l'hospital del seu territori, i desplaçament del pediatre de la seva a altres àrees bàsiques de salut, per tal d'assegurar l'assistència continuada.

En definitiva, tot i reconéixer que el model d'assistència d'atenció primària es basa en l'atenció especialitzada per un pediatre, enlloc de solucionar la falta de pediatres, assumiran més competències infermeria i els metges de família.

Com podreu comprendre tots emprenyats: els metges de família, infermeria (diuen que no volen fer de metge ni de pediatre, com a mínim al mateix preu i amb la mateixa gent) i els pediatres (caldrà veure si normativament els poden fer moure de la seva plaça).

Per si no fos poc, s'hauran de destinar encara més recursos (diners) a la formació específica de metges de família i personal d'infermeria per a les seves "noves" competències (entre cometes perquè, per molt que no ho reconeguin, moltes places de pediatre d'AP encara continuen cobertes per metges que no són pediatres).

PRESENTACIÓ

No deixa de ser una paradoxa que hagis de marxar del teu país d'origen (s'entengui Catalunya) perquè no et dona feina, i després es lamenti que li manquen professionals, entre altres, justament de la teva especialitat...(pediatria)

Agraït, però no per això conformista, només desitjo ara que el meu nou país (s'entengui Andorra) es vulgui responsabilitzar de mi (de nosaltres, els immigrants) i acabi sent la nostra vertadera família adoptiva, no sol d'acollida.

Trobareu aquí notícies, enllaços, documents, i reflexions sobre allò que afecta els metges, els andorrans i tots els catalans.

Us convido a participar-ne.